Archivo de la categoría: Comunicació

Top 10 – Periodistes UPF

El nou rànquing dels (no tan) joves periodistes de la UPF, promoció 2008-2010. L’encapçala, de nou, un tio alegre de Mataró.

Data d’actualització: 30 de novembre de 2014.

Rank Nom Seguidors % variació Nous seguidors Rank 2011
1 Cugat Comas  1834 289,38% 1363 1
2 Xavi Sorinas  1149 541,90% 970 18
3 Xavier Martí 1132 225,29% 784 4
4 Anna Vallhonesta  991 271,16% 724 12
5 Roger Castillo 961 241,99% 680 9
6 Jordi Caixàs  911 102,00% 460 2
7 Jordi Benavente  876 1492,73% 821 35
8 Nuria Vázquez  870 495,89% 724 22
9 Aina Serra 866 193,56% 571 7
10 Jordi Collell  817 146,08% 485 5

Si voleu veure la fotografia de fa tres anys, cliqueu aquí.

Tinder sorpresa

Fuente: play.google.com

Fuente: play.google.com

Hace un mes lo escuché por primera vez. Tinder: una app para ligar que está causando furor. Que lo peta, como dirían los modernos.

¿Cómo funciona? La aplicación localiza al usuario por GPS y enlaza su perfil en Facebook para acceder a información básica (nombre, edad, fotos, gustos basados en las preferencias de Facebook). A partir de aquí empieza el juego.  Y digo juego porque parece ser que es adictivo.

Basada en la información anterior, la aplicación sugiere personas registradas cerca del usuario (se puede limitar la búsqueda según criterios como la edad o la distancia). Cual juego de cartas, en la pantalla del móvil van apareciendo posibles pretendientes y los movimientos táctiles en el “smartphone” (aceptar o rechazar) determinarán si son guapos/as o feos/as. Así de fácil. Cuando se produce una coincidencia, ¡bingo! Ya se puede chatear y empezar la fase 2 de ligoteo.

¿Superficial? Sí. ¿Útil y efectivo? También. ¿Será una moda? Seguro. Hablando con alguna amiga que ya ha probado la aplicación, me comentaba que fácilmente en un par de días había llegado a los 60 “matchings” (o coincidencias). Vaya, 60 posibles ligues. 60 posibles chats empezando con un “¿Hola, qué haces?“.

Es para plantearse la contratación de un community manager y que vaya respondiendo a todas las conversaciones.

Viatge periodístic

Acte de la Fundació 2013

Font: Aula Escola Europea

L’acte anual de la Fundació Aula va comptar amb la presència del periodista i escriptor Màrius Carol, qui va repassar la història i el sector del periodisme en una conferència titulada “Els enemics de la premsa i les seves possibilitats de supervivència“.

En la primera part, Carol va retre el seu particular homenatge a la premsa escrita esmentant 15 fites del periodisme. Des del naixement del primer diari modern (Daily Courat) fins la creació de WikiLeaks, passant pel Cas Watergate, la fotografia de Robert Capa, l’article J’accuse de Zola o la caiguda del mur de Berlin , entre d’altres moments inobildables. Evidentment, una d’aquestes fites fou l’atac de l’11-S, en què Màrius Carol va destacar el rol del New York Times (“el far del periodisme”) per recuperar la moral de la societat nord-americana. I com ho va fer el rotatiu? Mobilitzant tota la redacció per recopilar la història i vida de cadascuna de les 2973 víctimes de l’atemptat terrorista.

Totes aquestes batalletes van donar pas a una segona part de la xerrada més orientada al futur i reptes de la indústria periodística. Segons l’escriptor, els enemics de la premsa són:

  • l’excés d’oferta
  • la pèrdua de confiança en el periodisme (veure l’esfereïdora dada que adjunto d’un estudi del CIS ben recent)
  • una indústria que ha actuat en contra dels seus propis interessos
Fuente: CIS

Fuente: CIS

Pel que fa al futur, Carol va remarcar unes pinzellades molt genèriques i de sentit comú (però massa obvies pels qui hem estat immersos debatint hores i hores a la Pompeu):

  • quedaran poques capçaleres en paper
  • les tauletes seran les grans aliades del periodisme local
  • el pagament per continguts s’estendrà en la xarxa
  • només tindran sentit els diaris de qualitat basats en l’opinió, l’anàlisi i les històries ben escrites

Com és habitual en les columnes d’opinió que signa a La Vanguardia, Màrius Carol va acabar la conferència amb una cita, en aquest cas de Thomas Jefferson:

Were it left to me to decide whether we should have a government without newspapers or newspapers without a government, I should not hesitate for a moment to prefer the latter

Culminar la jugada

Font: Aina Serra

Divendres passat es va estrenar El Club de la Innovació, un programa de tele del Canal Terrassa Vallès, presentat per l’Aina Serra, companya de periodisme. Em fa il·lusió compartir aquesta excel·lent notícia, perquè vaig viure la gènesi d’aquest projecte, redactant la proposta del programa (document inèdit) i també rodant amb l’Aina el programa pilot, on vam conèixer el cas empresarial de KH Lloreda.

El programa té com a objectiu donar a conèixer experiències empresarials innovadores i promoure la cultura emprenedora a la ciutat. Un clar servei públic. El projecte és viable gràcies a l’esponsorització de les empreses associades a la Cecot. Avui en dia, la fórmula del patrocini i de la captació de fons privats és una forma de supervivència per garantir la programació d’una cadena municipal, que lògicament viu immersa en l’allau de retallades públiques.

El cert és que la implantació de la TDT ha estat un despropòsit de promeses incomplertes. Així ho va manifestar Jaume Ferrús, directiu de Mediapro en una conferència sobre el futur del broadcasting a Esade. En aquest context, les oportunitats pels mitjans locals passen per oferir plataformes alternatives (Video on Demand) perquè els espectadors puguin consumir aquesta informació local, com és l’exemple del Club de la Innovació. Per això, és clau que la pròpia web del canal estigui preparada per l’acció. Si el programa es va estrenar divendres 18 a les 20:30, cal assegurar-se que el document audiovisual estigui a la xarxa el mateix dia d’emissió. D’això se’n diu culminar la feina ben feta.

Aquí, fidelització

Font: TV3.cat

No tots els periodistes volen ser redactors ni tots els llicenciats en Comunicació Audiovisual volen dirigir pel·lícules de cine. Hi ha molts perfils professionals lligats a aquestes carreres que són tan atractius com desconeguts. Un exemple és el responsable de programació d’una cadena de televisió.

Carles Manteca és cap d’Antena i Programació de TV3 i ahir va ser convidat per la UPF en una conferència organitzada per l’Observatori de la Producció Audiovisual.

Penso que se li podria haver tret més suc a la xerrada i al ponent. Un monòleg d’informació corporativa de TVC va acaparar la majoria del temps. Ja he afirmat en més d’una ocasió que el discurs basat en PowerPoint no aporta res. De fet, per conèixer l’oferta de canals i els principis de programació, llegint aquest link ja n’hi havia prou.

Malgrat la dissertació ultra corporativa, es va obrir una escletxa de debat al voltant de l’enfoc informatiu dels canals 3/24 i l’Esport 3. Va ser interessant escoltar la versió de Manteca sobre la decisió de difondre la notícia de la treva d’ETA a través del 3/24, mentre TV3 oferia l’acte d’inauguració de la Masia. Crec que va ser un error de programació rellevant i fora bo reconèixer-ho. Tothom té dret a equivocar-se i també crec que demanar dimissions per aquesta decisió és absolutament desproporcionat.

En qualsevol cas, deixant polèmiques a banda, em quedo amb la següent frase de Manteca:

La televisió és un negoci de fidelització.

M’agrada l’enfoc. Ja sé que no descobrim la sopa d’alls, però aquesta perspectiva explica el per què es manté en graella el producte televisiu amb més pressupost de Catalunya (La Riera).

Lo que el ojo sí ve

Ull Crític

La imatge del sol no em suscita molt funkysme

Has de categoritzar millor per evitar dualitats

La marca funkyleader no és un concepte passat de moda i a més és canyero

Una nova secció podria ser recomanar blogs o resums (rollo Espai Internet del TN)

Aprofitant l’inici d’any i els consells de l’amic Sergi, he canviat algunes coses del bloc perquè és una de les maneres de donar-li més vida i també per continuar entretingut en la redacció de nous temes.

Nous continguts? A banda d’una secció “Follow Blogger”, he pensat que cal introduir més humor i més interacció. Així doncs, el 2012 donarà la benvinguda a la secció “PARECIDOS RAZONABLES” entre 1 famós i 1 desconegut, proposats per vosaltres. S’hi val tot. Sense censures. Hi ha algun company de feina que té una retirada al lateral del Betis? T’assembles algú i ho vols fer públic? Envia la teva proposta i cada mes farem un recull dels parecidos razonables amb futures votacions.

[12/12] – HTC

Font: Curs Gestió Projectes