El partit de tornada

Autor: Joan Pinós

Bonpreu, bon servei

Font: Bonpreu.cat

Recordo que el primer cop que em van ensenyar a redactar una carta formal de queixa va ser en la preparació del First Certificate Exam. No és cap casualitat que els anglosaxons estiguin bregats en aquestes qüestions.

Des de fa pocs dies tinc la targeta client de Bonpreu i el passat 9 de gener vaig comprar un suc de pinya de marca blanca en un dels establiments de la cadena. Al cap d’uns dies i coincidint amb la visita de convidats, vaig encetar-lo amb la grata sorpresa que el producte estava caducat del mes d’octubre del 2011.

Vaig expressar una queixa formal via email, aprofitant que havia rebut la targeta client, signada pel responsable de comunicació de la cadena catalana. I al cap d’unes poques hores, el Servei d’Atenció al Client -amb noms i cognoms- va respondre demanant disculpes i preguntant pel número de lot del producte, comprometent-se a donar una solució al client. Tan de bo empreses com Vodafone fossin tan àgils en la gestió de les queixes.

Reclamar no només és de jubilats ni d’anglesos. I si voleu llegir un altre cas al bloc, us passo aquesta experiència amb l’empresa ¡Guau!

Lo que el ojo sí ve

Ull Crític

La imatge del sol no em suscita molt funkysme

Has de categoritzar millor per evitar dualitats

La marca funkyleader no és un concepte passat de moda i a més és canyero

Una nova secció podria ser recomanar blogs o resums (rollo Espai Internet del TN)

Aprofitant l’inici d’any i els consells de l’amic Sergi, he canviat algunes coses del bloc perquè és una de les maneres de donar-li més vida i també per continuar entretingut en la redacció de nous temes.

Nous continguts? A banda d’una secció “Follow Blogger”, he pensat que cal introduir més humor i més interacció. Així doncs, el 2012 donarà la benvinguda a la secció “PARECIDOS RAZONABLES” entre 1 famós i 1 desconegut, proposats per vosaltres. S’hi val tot. Sense censures. Hi ha algun company de feina que té una retirada al lateral del Betis? T’assembles algú i ho vols fer públic? Envia la teva proposta i cada mes farem un recull dels parecidos razonables amb futures votacions.

Diego Torres y Esade

Fuente: www.diegotorres.pro

Mi sorpresa fue mayúscula cuando hace apenas dos meses estalló el caso Noos y salió a la palestra el nombre de Diego Torres. Me llamó un ex compañero de promoción y preguntó si el tal Torres era el sponsor del Club Deporte y Gestión de Esade. Efectivamente. Se conoce como sponsor académico al profesor que Esade pone a disposición del club para ayudar a escoger contenidos y moderar jornadas.

Sin ir más lejos, en este blog colgué un resumen de una de las charlas del Club Deporte y Gestión.

Conocí personalmente a Diego Torres en varias de estas sesiones y jamás imaginé que pudiera estar vinculado con esta trama. Un profesor serio, educado, atento…que citaba ¡ejemplos de responsabilidad social corporativa! bajo el paraguas del patrocinio. Echadle un vistazo a su blog y veréis que una de las categorías más nombradas es la RSC.

Tras la imputación de Diego Torres y de Iñaki Urdangarín, Esade apretó el acelerador y se desvinculó  rápidamente de ambos personajes para no manchar su imagen. Según publicó El País el pasado 27 de diciembre, el secretario general de Esade Marcel Planellas cobró 90.000 euros en un año y medio del Instituto Nóos por tareas de “asesoramiento empresarial”.

Esade se cuelga medallas cuando se publican los rankings de las mejores escuelas de negocios que aparecen en los diarios de información económica más prestigiosos. Hasta aquí, lógico. Lo que también esperaría es una reflexión posterior al proceso judicial, que sirva para mejorar la calidad de la enseñanza y analizar los errores cometidos.

[12/12] – HTC

Font: Curs Gestió Projectes

Balanç estadístic del 2011

Font: Vinçon

Buscar la foto d’algú desanimat a l’Imatges de Google

Aquesta és la forma més comuna entre els internautes per arribar al bloc. Així s’explica que el post més llegit sigui “Síndrome del trabajador desanimado” (escrit al 2010) i que les paraules desanimado y desánimo hagin estat les dues més clickades en els buscadors. Vaja, un exemple del pessimisme de la nostra societat.

Una coincidència respecte l’any anterior és que l’enllaç més clickat des de Funkyleader continua sent un reportatge sobre l’Aula.

I, per últim, agraïr especialment la participació dels 3 commenters més actius: Charli, Bia i Guille.

Molt bon 2012 a tots, companys!

9412 – GZM

Autopista Pau Casals. Direcció Tarragona. Primer peatge: costes del Garraf. Un Seat Altea blanc va darrere meu. Freno, trec la targeta de crèdit i pago. S’aixeca la barrera i accelero. El Seat també ho fa. Uns focus s’il·luminen i sonen les sirenes.

L’espero i em deixo avançar. Vull veure la cara del conductor. És una noia jove, aparentment innocent. Li recrimino l’acció, però no té vergonya per desviar la vista. Ja se n’ha sortit amb la seva.